domingo, 2 de diciembre de 2012

El ninot dels ulls vermells.

Vaig veure una petita porta, coberta de pols i brutícia que era com si hem cridara per que l'obrís. Al apropar-m'hi vaig escoltar un soroll estrany. Estava molt espantat per totes les histories de por que ma germana m'havia explicat, intentant que m'espantés i no pogués dormir aquella nit. Però en aquell mateix moment hem donava igual, com als personatges tots totxos a les pel·lícules, que per més que fos evident el perill i que segur passava alguna cossa malament, anaven, tot innocents a trobar-se amb la desgracia.
En obrir la petita porta, totes les llums d'aquella habitació antiga es van encendre.
Al final de l'habitació, hi havia com una petita recepció, on un ninot, amb forma d'un nen petit, horrorós, amb grans ulls vermells i robes estripades hem mirava fixament. De sobte es va tancar la porta, i el ninot es va llançar sobre meu.

- Hola noi, t'estava esperant preciós. Hummm... Tens molt bona olor, estic segur de que saps igual que olores, ¿Ho comprovem? - Hem va dir el ninot amb una veu esgarrifosa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada